L’accident ferroviari d’Adamuz, com altres sinistres recents que malauradament han tornat a ser notícia a Espanya i a Catalunya, amb persones ferides i fins i tot víctimes mortals, genera sempre un gran impacte social. Aquests episodis, que sovint es viuen amb angoixa i incredulitat, posen el focus no només en la seguretat del transport ferroviari, sinó també en les conseqüències personals i familiars que deixen al darrere. Però, passat el xoc inicial, apareixen els dubtes pràctics: qui indemnitza les víctimes?, quines assegurances intervenen?, quant triguen a pagar?, i què passa si el difunt o el ferit tenia assegurances pròpies?
Des del vessant assegurador, és important entendre que en un accident de tren poden conviure diverses pòlisses alhora, amb funcions diferents i terminis també diferents. Això fa que una mateixa persona afectada pugui tenir dret a indemnitzacions per diferents vies, ja sigui per cobertures vinculades al viatge, per responsabilitat civil del transportista o per assegurances personals contractades prèviament.
Taula de continguts
L’assegurança obligatòria de viatgers: la primera a actuar
Tots els passatgers d’un tren estan coberts automàticament per l’anomenada Assegurança Obligatòria de Viatgers (AOV), inclosa en el preu del bitllet. Aquesta assegurança s’activa independentment de qui sigui el responsable de l’accident.
L’AOV cobreix:
- Mort del viatger
- Incapacitats permanents
- Determinades lesions greus
Els capitals estan regulats per barem i no són elevats, però tenen un avantatge clau: són relativament ràpids i no cal esperar a determinar responsabilitats. És una cobertura pensada per donar una primera resposta econòmica.
La responsabilitat civil: la clau de les grans indemnitzacions
Quan hi ha ferits greus o víctimes mortals, la indemnització principal acostuma a venir de la responsabilitat civil de l’operador ferroviari o del gestor de la infraestructura, segons el cas.
Aquí ja entrem en un procés més complex:
- Cal determinar causes i responsabilitats
- Poden intervenir pèrits, advocats i jutjats
- Els terminis són més llargs
Les indemnitzacions, però, són molt més altes i es calculen habitualment amb criteris similars als del barem de trànsit (edat, ingressos, perjudici familiar, etc.).
I si el viatger tenia una assegurança d’accidents?
Moltes persones disposen, sovint sense recordar-ho, d’una assegurança d’accidents personal, contractada de manera individual o col·lectiva (per exemple, a través de col·legis professionals o empreses).
Aquestes pòlisses indemnitzen el capital assegurat en cas de:
- Mort accidental
- Invalidesa permanent
El punt clau és que no substitueixen la responsabilitat civil, sinó que s’hi sumen. És a dir, es pot cobrar de l’assegurança d’accidents i, a més, reclamar a qui correspongui per responsabilitat civil.
Les assegurances vinculades a targetes de crèdit
Un aspecte sovint desconegut és que moltes targetes de crèdit inclouen assegurances d’accidents en viatge, sempre que el bitllet s’hagi pagat amb aquella targeta.
Aquestes cobertures poden preveure:
- Capitals per mort o invalidesa
- Assistència sanitària complementària
Ara bé, les condicions varien molt entre entitats i cal revisar límits, exclusions i procediment de comunicació del sinistre.
L’assegurança de vida: un suport clau per a la família
Si el difunt disposava d’una assegurança de vida, aquesta és sovint la que aporta més tranquil·litat immediata a la família. El capital assegurat es paga als beneficiaris independentment de la causa de la mort, llevat d’exclusions molt concretes.
A diferència de la responsabilitat civil, no cal esperar sentències ni investigacions, i els terminis solen ser raonables un cop aportada la documentació.
La importància de l’assessorament professional
En situacions d’aquesta gravetat, les famílies i els afectats sovint desconeixen totes les vies d’indemnització possibles. Comptar amb una corredoria especialitzada permet:
- Detectar totes les pòlisses activables
- Coordinar reclamacions
- Evitar renúncies involuntàries a drets
A Serpreco, com a corredoria dels enginyers, treballem perquè darrere de cada pòlissa hi hagi criteri tècnic, transparència i protecció real, especialment quan més es necessita.