La pancreatitis en gossos és una de les malalties digestives més comunes i, alhora, una de les que més preocupació genera entre els propietaris. Tot i que pot afectar gossos de qualsevol raça, mida o edat, acostuma a aparèixer de manera sobtada i provocar símptomes que requereixen atenció veterinària immediata.
Detectar els signes a temps i actuar amb rapidesa pot marcar una gran diferència en la recuperació de l’animal. A més, conèixer les possibles causes i les opcions de tractament ajuda a prevenir complicacions i a garantir una millor qualitat de vida per a la nostra mascota.
Taula de continguts
Què és la pancreatitis?
El pàncrees és un òrgan situat a prop de l’estómac i de l’intestí prim que desenvolupa funcions essencials per a l’organisme. D’una banda, produeix enzims digestius que ajuden a descompondre els aliments i facilitar l’absorció de nutrients. De l’altra, genera hormones com la insulina, encarregada de regular els nivells de glucosa a la sang.
Quan aquest òrgan s’inflama, es produeix una pancreatitis, una malaltia que altera el funcionament normal del sistema digestiu i pot afectar greument l’estat general del gos. En alguns casos, els enzims digestius s’activen abans d’hora i comencen a danyar el mateix pàncrees, provocant inflamació, dolor i diverses complicacions.
Existeixen dos tipus principals de pancreatitis:
- Pancreatitis aguda: apareix de manera sobtada i acostuma a presentar símptomes intensos.
- Pancreatitis crònica: es desenvolupa progressivament i pot provocar episodis recurrents al llarg del temps.
Totes dues requereixen seguiment veterinari, ja que una pancreatitis mal controlada pot derivar en problemes de salut més greus.
Quines són les causes més habituals?
Tot i que no sempre és possible determinar l’origen exacte de la malaltia, existeixen diversos factors que poden augmentar el risc de patir pancreatitis.
Entre les causes més freqüents trobem:
- Dietes amb un elevat contingut en greixos.
- Consum de restes de menjar humà o aliments poc adequats per als gossos.
- Sobrepès o obesitat.
- Canvis bruscos en l’alimentació.
- Algunes malalties metabòliques o endocrines.
- Determinats tractaments farmacològics.
- Predisposició genètica en algunes races.
Un dels desencadenants més habituals és la ingesta d’aliments molt grassos. Durant celebracions familiars o reunions, moltes persones ofereixen a les seves mascotes restes de menjar que poden resultar perjudicials per al seu sistema digestiu.
Per aquest motiu, els veterinaris recomanen mantenir una alimentació equilibrada i adaptada a les necessitats específiques de cada gos.
Símptomes de pancreatitis en gossos
Els símptomes poden variar segons la gravetat del quadre clínic, però existeixen alguns senyals que han d’alertar qualsevol propietari:
- Vòmits i pèrdua de gana: són dos dels signes més habituals. El gos pot vomitar de manera repetida, rebutjar el menjar i fins i tot mostrar poc interès per beure aigua. Aquesta situació acostuma a anar acompanyada d’una disminució progressiva de l’energia i del benestar general.
- Dolor abdominal: la inflamació del pàncrees provoca molèsties importants a la zona de l’abdomen. Alguns gossos mostren sensibilitat quan se’ls toca, mentre que d’altres adopten postures inusuals per intentar alleujar el dolor. Una de les més característiques és l’anomenada «posició de pregària», amb les potes davanteres estirades i la part posterior elevada.
- Cansament i apatia: el malestar general associat a la pancreatitis pot fer que l’animal es mostri menys actiu de l’habitual. És freqüent que dormi més hores, tingui menys ganes de jugar o perdi l’interès pels passejos i altres activitats quotidianes.
- Diarrea i deshidratació: alguns gossos presenten episodis de diarrea, febre o signes de deshidratació. Quan els vòmits són continus, la pèrdua de líquids pot ser important i requerir atenció veterinària per evitar complicacions.
Altres símptomes possibles
Depenent de la gravetat de l’episodi, també es poden observar:
- Respiració accelerada.
- Debilitat muscular.
- Tremolors.
- Pèrdua de pes.
- Alteracions en el comportament.
Davant qualsevol d’aquests símptomes, és fonamental acudir al veterinari tan aviat com sigui possible.
Com es diagnostica?
La pancreatitis comparteix símptomes amb altres malalties digestives, per la qual cosa no sempre resulta senzill identificar-la únicament mitjançant l’observació clínica.
Per confirmar el diagnòstic, el veterinari acostuma a realitzar una combinació de proves:
- Exploració física completa.
- Analítiques de sang.
- Proves específiques per avaluar la funció pancreàtica.
- Ecografia abdominal.
- Altres proves d’imatge si són necessàries.
Un diagnòstic precoç permet iniciar el tractament ràpidament i millora significativament les possibilitats de recuperació.
Per això, no s’ha d’esperar mai diversos dies per comprovar si els símptomes desapareixen per si sols.
Tractament i recuperació
El tractament dependrà de la gravetat de cada cas i de l’estat general de l’animal.
En els quadres lleus, el veterinari pot recomanar tractament ambulant i una dieta específica. Tanmateix, els casos més greus solen requerir hospitalització per garantir una vigilància constant.
Les mesures terapèutiques més habituals inclouen:
- Fluidoteràpia per combatre la deshidratació.
- Medicació per controlar el dolor.
- Tractament per reduir les nàusees i els vòmits.
- Dietes baixes en greixos i de fàcil digestió.
- Hospitalització quan existeix risc de complicacions.
Durant la recuperació és fonamental seguir estrictament les indicacions del veterinari. Introduir aliments no recomanats o suspendre la medicació abans d’hora pot afavorir recaigudes.
A més, alguns gossos que han patit pancreatitis necessitaran controls periòdics i ajustaments en la seva alimentació per evitar nous episodis.
Es pot prevenir la pancreatitis?
Tot i que no sempre és possible prevenir completament aquesta malaltia, sí que existeixen mesures que ajuden a reduir considerablement el risc.
Mantenir un pes saludable és una de les principals mesures preventives davant la pancreatitis. L’exercici regular i l’activitat física ajuden a controlar el sobrepès i a millorar la qualitat de vida de les nostres mascotes. De la mateixa manera, adoptar hàbits saludables aporta nombrosos beneficis.
Altres recomanacions bàsiques són:
- Evitar aliments grassos i restes de taula.
- Oferir una alimentació equilibrada i de qualitat.
- Introduir els canvis de dieta de manera gradual.
- Realitzar revisions veterinàries periòdiques.
- Seguir les pautes nutricionals recomanades per l’especialista.
La prevenció és especialment important en gossos que ja han patit un episodi previ de pancreatitis, ja que presenten un risc més elevat de recaiguda.
La importància de disposar d’una assegurança per a mascotes
Les malalties digestives com la pancreatitis poden implicar consultes d’urgència, proves diagnòstiques, tractaments prolongats i fins i tot hospitalització. Tot això pot generar despeses veterinàries inesperades que afecten l’economia familiar.
Per aquest motiu, cada vegada més propietaris decideixen contractar una assegurança per a mascotes que els permeti afrontar aquestes situacions amb més tranquil·litat.
L’assegurança de mascotes de Serpreco, la corredoria d’assegurances vinculada a La Mútua dels Enginyers, ofereix diferents modalitats per adaptar-se a les necessitats de cada gos o gat. Entre els seus avantatges destaquen:
- Serveis veterinaris, incloent-hi urgències, hospitalització i segona opinió veterinària.
- Assessorament telefònic especialitzat per a consultes i informació veterinària.
- Cobertura de despeses veterinàries per malaltia, segons la modalitat contractada.
- Cobertures per extraviament, defunció o assistència veterinària.
- Responsabilitat civil, amb possibilitat d’incloure gossos catalogats com a potencialment perillosos.
- Opcions personalitzables per adaptar la protecció a cada mascota.
Disposar d’una cobertura adequada permet centrar-se en allò realment important: la recuperació i el benestar de l’animal.
Conclusions
La pancreatitis en gossos és una malaltia que pot arribar a ser greu si no es detecta i es tracta a temps. Símptomes com els vòmits, la pèrdua de gana, el dolor abdominal o l’apatia s’han de considerar senyals d’alerta que requereixen atenció veterinària immediata.
Mantenir una alimentació equilibrada, controlar el pes i realitzar revisions periòdiques són mesures fonamentals per reduir el risc de patir aquesta patologia. A més, comptar amb una protecció adequada, com l’assegurança de mascotes de Serpreco, la corredoria d’assegurances vinculada a La Mútua dels Enginyers, pot ajudar a afrontar amb més tranquil·litat les despeses derivades d’una malaltia inesperada i garantir que la nostra mascota rebi l’atenció que necessita en tot moment.